11/3/16
Los vaqueiros y la so cultura.
Si calcas na semeya sedrás quien conocer un pocu más los vaqueiros. Nesta ocasión trátase d'una boda que se fae na braña d'Aristébano cada añu.
Equí sedrás ver dalguna de les coses que falamos en clas y como l'ajuar la novia acarrétase pa la nueva casa de los novios.
Nesti enllaz sedrás quien colar una páxina sobre los vaqueiros
"Los vaqueiros d'alzada son un ensame étnicu ya cultural d'Asturies que viven de la ganadería, que realicen sigún el modelu d'esplotamientu particular mediante una treshumancia estacional. Nel mes de mayu, la familia vaqueira dexa'l pueblu d'iviernu y desplázase xunta'l so ganáu, a les brañes ya los pueblos de branu, nes fasteres de pastial de los puertos monteses, u permanecen dica'l mes d'ochobre. Cola arrivada de los cutos del iviernu, tornen col ganáu ya preseos a los pueblos d'iviernu.
Los vaqueiros d'alzada emparéyense ente ellos, desarrollando una cultura y un folklor mui axeitáu y curiosu, d'orixes ancestrales ya tresmitíu ente xeneraciones, que llegáu a los nuestros díis práuticamente inalteráu, por esta sida son consideraos un grupu social xebráu.
Los vaqueiros d'alzada constituyen una de les cultures vives más importantes d'Asturies pola so inalterable variacion a lo llongo de los sieglos ya pesie a les discriminaciones xufríes pola Ilesia ya los xaldos, población asentao nes faces llabriegues del occidente d'Asturies dende la Edá media. Los vaqueiros estiéndense per tol occidente d'Asturies ya güei reconozse-yos polos sos apellíos Berdascu, Boto, Ḷḷorences, Redrueḷḷu, Gayu, Canu, Feitu, Garríu, Barreiru, Parrondu, Freixe, ente otros."
Tomáu de la Uikipedia
10/3/16
El reló l'Ayuntamientu.
"El reló l'Ayuntamientu"
Tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,
el reló l’ayuntamientu,
tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,
cuerre que te correrás.
A les cinco ta nes diez,
a les siete ta nes tres,
tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,
cuantayá que nun val pa ná.
Tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,
el reló l’ayuntamientu,
tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,
cuerre que te correrás.
A les cinco ta nes diez,
a les siete ta nes tres,
tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,
cuantayá que nun val pa ná.
Tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,
el reló l’ayuntamientu,
tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,
cuerre que te correrás.
A les cinco ta nes diez,
a les siete ta nes tres,
tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,
cuantayá que nun val pa ná.
el reló l’ayuntamientu,
tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,
cuerre que te correrás.
A les cinco ta nes diez,
a les siete ta nes tres,
tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,
cuantayá que nun val pa ná.
Tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac.......
Gracies a "Xentiquina" & Nacho Fonseca
Los vaqueiros
9/3/16
El bañu.
Gracies a la Oficina de Política Llingüística del Conceyu de Xixón
Tomáu de la campaña "N'asturianu queda guapo"
Na casa güela
"La casa de mio güela"
La casa de mio güela
sí que me presta a mi,
sí, sí,
sí, sí,
sí que me presta a mi.
Detrás tien una güerta
y delantre un xardín,
sí, sí,
sí, sí,
y delantre un xardín.
Hai pites y coríos
y un gatu pequeñín,
sí, sí,
sí, sí,
y un gatu pequeñín,
De nueche yo y mio güela
xugamos al parchís,
sí, sí,
sí, sí,
xugamos al parchís.
Y si nun soi mui malu
cómprame regaliz,
sí, sí,
sí, sí,
cómprame regaliz.
La casa de mio güela
sí que me presta a mi.
Gracies a "Xentiquina" y a Nacho Fonseca
6/3/16
5/3/16
Cantar del sultán.

El cantar del sultán
Soi'l vieyu sultán
d'un lexanu país
Los mios grandes cañones
son de regaliz.
Si yo nun pienso igual
que'l rei del país vecín,
iguamos los problemes
al parchís
Soi'l vieyu sultán
d'un lexanu país
Los mios grandes cañones
son de regaliz.
Si yo nun pienso igual
que'l rei del país vecín,
iguamos los problemes
al parchís
Los mios aviones tiren
chocolatines.
Los mios barcos de guerra
son de papel.
Y pienso mercar
cien carros de gües
y, en vez de pistoles,
un pastel.
Soi'l vieyu sultán
d'un lexanu país
Los mios grandes cañones
son de regaliz.
d'un lexanu país
Los mios grandes cañones
son de regaliz.
Si yo nun pienso igual
que'l rei del país vecín,
iguamos los problemas
... al parchís.
"Xentiquina" y Nacho Fonseca
Discu: "El sapu y la lluna"
4/3/16
El cuerpu humanu. Estaya 4ª.
Nesti xuegu trátase d'asitiar les partes del cuerpu de la moza. ¿sedrás quien?
Gracies a la Oficina de Política Llingüística del Conceyu de Xixón
Tomáu de la campaña "N'asturianu queda guapo"
2/3/16
¿Sedrás quien a ello?
El cuerpu humanu 3ª estaya.
Nesta ocasión tratase del cuerpu d'un rapaz. Espero seaes quien facer esti xuegu.
Ánimu y muncha suerte.
Ánimu y muncha suerte.
Gracies a la Oficina de Política Llingüística del Conceyu de Xixón
Tomáu de la campaña "N'asturianu queda guapo"
1/3/16
El cuerpu humanu 2ª estaya.
Nesta ocasión trátase del cuerpu de la moza, asina que vamos facer esti puzle a ver si lo sabemos too.
¡Ah...! y los más grandes, ya que son tan llistos, ¡a ver si son quien a ello!
Gracies a la Oficina de Política Llingüística del Conceyu de Xixón
Tomáu de la campaña "N'asturianu queda guapo"
Lo prometío ye deuda.
¡Ummmm! Como vos apallabré... equí vos dexo dalgo d'una bona muestra de música na nuesa Llingua.
¡A ver si vos presta!
¡A ver si vos presta!
Como veredes, la nuesa Llingua úsase na música de agora mesmo. Más prontu que tardi tendrés otres bones muestres dello.
Tenés los comentarios pa dexar el vuestru parecer pero... facéilo n'asturianu y pone-y procuru n'escribilo correutamente.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)

















