24/2/17

L'Antroxu Xixón














L'Antroxu ye una de les folixes más señalaes.

Esti añu, amás, a falta d'una sardina tenemos dos. Ficiéronse las votaciones al casu y equí contemplaredes el resultáu d'ello.

http://www.lne.es/gijon/2017/02/23/paca-tola-nombre-oficial-mascotas/2062580.html






Anteriores sardines del Antroxu

http://www.lne.es/multimedia/fotos/gijon/2017-02-14-82979-sardinas-antroxu-gijon-desde-1998.html









Desfile charangues Antroxu Xixón 2.016








Entierru la sardina añu 2.014 Xixón.
















El faru d'Iyán. Estaya 6













































23/2/17

A la gueta la pallabra.














http://web.educastur.princast.es/proyectos/puertuasturies/index.php/aprendi?fid=5&gid=127






L'arpa














L'arpa ye un instrumentu musical que tien un soníu bien señaláu. 

Traigovos equí varios videos pa que la sintaes y tamién seaes quien echar una güeyada cómo toquen ya interpreten los músicos con arte esti instrumentu.

Amás, como bien diximos na clas, too esto bien a cuentu de que ye ún de les señes d'Irlanda, tal y como apaez na entrada del cantar "Cumpleaños irlandés"







 Alan Stivell - Mná na hÉireann (Women of Ireland)


























Pa finar una sesión musical colos "Chieftains". Espero vos preste.








"El sapu y la xaronca"














Esti ye'l cuentu de.....

Si quies conocer esti cuentu bien afamáu namás tienes que clicar na semeya.

¡Que te preste!



http://asturies.com/alagueta/el-sapu-y-la-xaronca#


Gracies "A la gueta los sueños"




21/2/17

L'indiu piquiñín






































L'indiu pequeñín


Tin, tiquitín, tiquitín   
plin, plin,
nun potru pintu
va pel camín.
Tin, tiquitín, tiquitín
Plin, plin,
un indiu pequeñín.

Tin, tiquitín, tiquitín   
plin, plin,
nun potru pintu
va pel camín.
Tin, tiquitín, tiquitín
Plin, plin,
un indiu pequeñín.

"Rayín de lluna" llámenlu ellí.
Ye tan llixeru como un esguil
y présta-y muncho dir a pescar
truches pa merendar.

Tin, tiquitín, tiquitín   
plin, plin,
nun potru pintu
va pel camín.
Tin, tiquitín, tiquitín
Plin, plin,
un indiu pequeñín.

Tin, tiquitín, tiquitín   
plin, plin,
nun potru pintu
va pel camín.
Tin, tiquitín, tiquitín
Plin, plin,
un indiu pequeñín.




 
Tin, tiquitín, tiquitín   
plin, plin,
nun potru pintu
va pel camín.
Tin, tiquitín, tiquitín
Plin, plin,
un indiu pequeñín.


Gústa-y de nueche’l cielu mirar
y colos vieyos indios falar.
Cuntando estrelles ponse a dormir
col son d’esti cantar.

Tin, tiquitín, tiquitín   
plin, plin,
nun potru pintu
va pel camín.
Tin, tiquitín, tiquitín
Plin, plin,
un indiu pequeñín.

Tin, tiquitín, tiquitín   
plin, plin,
nun potru pintu
va pel camín.
Tin, tiquitín, tiquitín
Plin, plin,
un indiu pequeñín.



"Xentiquina" y Nacho Fonseca














El faru d'Iyán. Estaya 5.


































17/2/17

Ángel Sanz Briz























Col motivu la celebración del Día la Paz nun tá de más l'alcordanza dalgunos héroes que tenemos bien cerca y que nun-yos facemos casu.

Falo d'aquellos que nos momentos más duros y difíciles tomen una postura bien valiente pa la defensa de los más perseguíos o débiles. Nesi momentu vese'l calibre destes persones.

Trato de falavos destes persones que regalen esi bien tan preciáu que ye'l so tiempu y colen, nos sos descansos o vacaciones, gastando les sos perres y poniéndoles a cambiu de nada por acudir echar un gabitu salvando a la xente que fuye güei día de guerres pela mar. Xuéguense la vida por unes persones que nun conocen. Suelen ser persones anónimes o profesionales como bomberos, mélicos o enfermeres.

Tamién trato de falavos de les persones cercanes que teneis en casa y que cuando daqun de la familia discute o cafia, trata de resolvelo o aminorar esi problema o enfadu. Eso ye tamién puxar pol acuerdu y la paz escontra les riñes y el mal entendimientu.

Fae nun tantu tiempu asocedío una guerra n'Europa y nel mundu. Nesi momentu precisu, dalgunes persones del nuesu país xugáronse la vida por facer el bien por humanidá y por persones que nun conocíen de nada. Algunu d'ellos llegó a fenecer por ello.

Nun tá de más recordalos, ya qu'ellos nunca trataron de ser protagonistes y de figurar en ningún llau polo que ficieren.
Estos héroes de los que falo vivieren na Segunda Guerra Mundial y dende'l puestu que teníen fuera'l nuesu país ficieron lo posible por salvar a xente de los horrores d'esta guerra.

Nun ye tema de númberos, pero dalgunos de los qu'equí vos presento, salvaren muncha xente y nun yos faen llibros nin son protagonistes de películes.


ÁNGEL SANZ BRIZ (1910-1980)
ENCARGADO DE NEGOCIOS (BUDAPEST, 1942-1944)

MIGUEL ÁNGEL DE MUGUIRO Y MUGUIRO
MINISTRO (BUDAPEST 1938-1944)

“JORGE” (GIORGIO) PERLASCA (1910-1992)
FALSO CÓNSUL (BUDAPEST, 1944-1945)

JOSÉ RUIZ  SANTAELLA Y  CARMEN SCHRADER (1904-1997)
AGREGADO DE AGRICULTURA (BERLÍN, 1942-1944) 

SEBASTIÁN  ROMERO RADIGALES (1884-1970)
CÓNSUL GENERAL  (ATENAS, 1943-1945)

PADRE IRENEO TYPALDOS (1898-1973)
CANCILLER (ATENAS, 1942-1944)

JOSÉ ROJAS Y  MORENO (1893- 1973)
MINISTRO (BUCAREST, 1940-1943)

MANUEL GÓMEZ-BARZANALLANA Y GARCÍA (1876-1964)
MINISTRO (BUCAREST, 1943-1945) 

JULIO PALENCIA Y ÁLVAREZ-TUBAU (1884-1952) 
MINISTRO (SOFÍA, 1940-1943) 

EDUARDO GASSET Y DÍEZ DE ULZURRUN  (1907-1996)
CÓNSUL Y ENCARGADO DE    NEGOCIOS (ATENAS Y SOFÍA,  1941-1944)  

BERNARDO ROLLAND Y  DE MIOTA (1890-1976)
CÓNSUL GENERAL (PARÍS, 1939-1943)

ALFONSO FISCOWICH Y GULLÓN (1884-1972)
CÓNSUL GENERAL  (PARÍS, 1943-1944)

EDUARDO PROPPER Y DE CALLEJÓN (1895-1972)
PRIMER SECRETARIO  (BURDEOS, 1940)

ALEJANDRO PONS BOFILL (1896-1944)
VICECÓNSUL HONORARIO (NIZA, 1939-1944)

ANTONIO ZULOAGA DETHOMAS (1906-1981)
AGREGADO DE PRENSA (PARÍS-VICHY-ARGEL, 1939-1944)

LUIS MARTÍNEZ  MERELLO Y DEL POZO (1892-1958)
CÓNSUL GENERAL (MILÁN 1937-1942)

FERNANDO CANTHAL Y GIRÓN(1896-1964)
CÓNSUL GENERAL (MILÁN, 1943-1945)

SANTOS MONTERO SÁNCHEZ o SAMUEL SKORNICKI (1899-1957)
FALSO VICECÓNSUL   (SAINT-ÉTIENNE, 1942-1944)





L'Ánxel de Budapest. Ángel Sanz Briz.












































El faru d'Iyán. Estaya 4.





























"Llueve"









































 LLUEVE




Llueve
y el patiu de la escuela
ya ta fechu un fontán,
Llueve
y tien pinta
de tardar n'abocanar.

¡Col partidazu
que díbamos echar
en saliendo de la escuela!
Güei a les ñubes
dio-yos por llorar
y nun mos dexen xugar.

Llueve
y el patiu de la escuela
ya ta fechu un fontán,
Llueve
y tien pinta
de tardar n'abocanar.

Gracies a "Xentiquina" y Nacho Fonseca







 




16/2/17

"Cantar del sultán"







































El cantar del sultán


Soi'l vieyu sultán
d'un lexanu país
Los mios grandes cañones
son de regaliz.

Si yo nun pienso igual
que'l rei del país vecín,
iguamos los problemes
al parchís


Soi'l vieyu sultán
d'un lexanu país
Los mios grandes cañones
son de regaliz.

Si yo nun pienso igual
que'l rei del país vecín,
iguamos los problemes
al parchís



Los mios aviones tiren
chocolatines.
Los mios barcos de guerra
son de papel.

Y pienso mercar
cien carros de gües
y, en vez de pistoles,
un pastel.


Soi'l vieyu sultán
d'un lexanu país
Los mios grandes cañones
son de regaliz.


Si yo nun pienso igual

que'l rei del país vecín,

iguamos los problemes


... al parchís.







"Xentiquina" y Nacho Fonseca
Discu: "El sapu y la lluna"

















15/2/17

"Yera la princesa d'un país"



























"Yera la princesa d'un país"

Yera la princesa d'un país
que nun cuentu esistió
y una mañana d'abril
namoróse d'un pastor.

Yeren mui felices cuando'l rei,
namás que s'enteró,
mandó encerrar al mozu
nun escuru cuartón.

Y cuenta la xente que d'amor
la princesa amaló,
sentadina nel xardín
amustiábase la flor.

Pero tolos cuentos finen bien,
y el d'esti nun ye esceición:
el  rei morrió na guerra
y l'asuntu cambió.

Yá nun llinda cabres el mocín,
cambió de profesión,
güei pasea pel xardín
nun caballu de cartón.

Yera la princesa d'un país,
y un caballu cartón,
y un pastor que ye príncipe
y el cuentu s’acabó.


Gracies a "Xentiquina" y Nacho Fonseca





















14/2/17

Mazcaraes d'iviernu 9, Al trote.














http://www.jigsawplanet.com/?rc=play&pid=29943449337e


Al trote vemos a estos guinalderos... Si señales na semeya con ganes acolumbrarás un personaxe de les mazcaraes d'iviernu del llugar.

Si quies xugar con elli, ya tas tardando en clicar nesti retratu.

El regalu del "Sumiciu"




















Como vimos na clas, falamos de dalgunos personaxes de la nuesa mitoloxía.

Nesta ocasión trátase del Sumiciu. Por ello, el Demoniu Manegueru encargóme vos dexara equí esti cuentu tan prestosu del Sumiciu que por ciertu, cúntalo'l Nuberu.

¡Que vos preste bien d'ello!





"El regalu del Sumiciu"
Cuentacuentos de "Presta a esgaya"






El faru d'Iyán. Estaya 3
























9/2/17

8/2/17

Cumpleaños irlandés.








































Ummmm.... Espero que toos y toes celebreis el vuestru cumpleaños así de bien. Yo ya lo fize...

Qu'esfruteis muncho desti cantar que débese a Petit Pop. ¡Munches Gracies!


Atentos a la lletra pa canciala bien guapamente.




















"Cumpleaños irlandés"




Güei faigo un añu más
sólo quiero correr y blincar
tolos mios amigos van venir celebrar
que soi bona xente,
que me caen los dientes,
que ya soi tan llarga
como una xirafa.


Güei faigo un añu más,
sólo quiero pasalo bien,
y voi celebrar un cumpleaños irlandés.

¡Hey!


Güei faigo un añu más,
sólo quiero reir y cantar,
tolos mios amigos van venir merendar,
una bona tarta,
fanta de naranxa,
sándwiches, chicolate,
y que nun falten pataques.


Güei faigo un añu más,
sólo quiero pasalo bien,
y voi celebrar un cumpleaños irlandés.

¡Hey!

Güei faigo un añu más,
y yá llega'l momentu final,
tolos mios amigos tienen que m'ayudar,
a soplar les veles,
a comer la tarta,
a abrir los daos
y tirar de la piñata.


Güei faigo un añu más,
sólo quiero pasalo bien,
y voi celebrar un cumpleaños irlandés.

¡Hey!




Gracies a Petit Pop 
"Nun tarrezas la ñaturaleza"